Introduccio del tema:

Els fills hereten caràcters dels pares.

Els éssers vius són capaços de fer copies de si mateixos (que anomenen fills), mentre que l'altre materia inerta, no. Si els éssers vius fan copies de si mateixos es perquè d'alguna manera emmagatzamen i transmeten la informació sobre el que són i com es constitueixen.
El món actual conté dos tipus d'objectes formats tots dos per àtoms i molècules.

Els éssers vius evolucionen.

Les seves copies són "quasi" idéntiques. I aquest quasi es la clau de la seva diversitat, que és la que permet la seva adaptació als diferents ambients, aquesta es la base de l'evolució de les espècies.
Darwin va proposar que és la contínua competència entre les espècies pels recursos del medi allò que selecciona les seves caracterìstiques. La selecció natural permet la supervivència dels més aptes.

Genètica del desenvolupament

La genètica del desenvolupament ha fet possible desxifrar les regles que regeixen el desenvolupament dels organismes( la transformació de l'òvul fecundat en un organisme adult).
Dos investigadors espanyols, ANTONIO GARCIA i GINÉS MORATA, han contribuït a establir les bases genètiques d'aquest camp. Un dels seus descobriments fonamentals va ser la Demostració que els animals es construeixen de forma modular i van descobrir territoris en que s'expressen determinats gens de forma exclusiva durant el desenvolupament.
El desenvolupament d'un organisme suposa que una cèl·lula inicial es multipliqui(proliferació) i després que les cèl·lules filles s'especialitzin arribar a formar els diferents teixits

(diferenciació) .

• La proliferació requereix la divisió de les cèl·lules i, per tant, la replicació del seu genoma.


• La diferenciació requereix la regulació de l'expressió del genoma perquè s'expressin uns gens(els propis de cada teixit) i no d'altres( expressió diferencial).

Manipulacions genètiques

La expressió o manipulacions genètiques fa por. Avoca rarament imatges positives, malgrat això, l’èsser humà manipulava altres éssers vius molt abans de la descoberta del codi genètic. Seleccionant espècies animals, l’ésser humà ha anat afavorint determinats caràcters que responien a les seves necessitats. Ha fet que produicin els gossos més fidels. Els caballs més ràpids o les vaques que donaven més llet.
L’engenyeria genètica és una tecnologia relativament nova que consisteix en manipular el material genètic per respondre les necessitats precises com el tractament de les malalties hereditàries.
Avui dia es possible aïllar un gen determinat. Però com es poden asegurar de trobar algun gen quan sabent que només coneixen una petita part dels 100.000 gens que porten als postres cromosomas.
Es tracta doncs de retallar amb l’ajuda d’enzims específics l’ADN d’una cèl·lula en centenars de milers de trossos i d’emportar casdascun d’aquests trossos a una bacteria. Després s’ha de localitzar la bacteria que conté el fragment d’ADN que correspon al gen que busquen.

D’on prové l’aigua?
L’altre component bàsic de la vida és l’aigua. Es curiós que els científics encara discuteixin d’on ha vingut l’aigua dels mars.
Durant l’origen del Sistema Solar, l’aigua no es va poder condensar en òrbites properes al Sol, ja que les temperatures eren molt elevades i, per tant, la hipòtesi més acceptada és la que afirma que la van dur asteroides d’una òrbita més extensa.
La terra era un desert. No hi ha havia animals, ni plantes, ni vida i tampoc cels blaus ja que l’atmosfera no portava oxigen.
No hi havia aigua en la superfície de la terra. Tot lo que era expulsat per les erupcions volcàniques s’ha anava depositant en els cels.
La primera pluja.
Amb una calor espantosa van anar caure durant milions d’anys.
Gracies a la massa de la terra i a la seva posició relativa al Sol, la seva atmosfera no va ser arrotjada al buit còsmic. L’aigua va ocupar la superfície de la terra en forma líquida, sòlida i gasosa.
Es van formar els oceans. Va ser a l’aigua on es va començar a formar-se la vida fa 4.000 milions d’anys.

Primeres Cèl·lules
Van aparèixer fa 3.800 milions d’anys.
En un moment determinat aquests quaservans tenen la capacitat de multiplicar-se.
Són molts semblants als bacteris actuals.
Fa 1500 milions d’anys van aparèixer els primers éssers munipluricelulars amb estructura interna més complexa per la presencia dels mitocondris, piroclàstics. Aquest material conté informació necessària per a la reproducció i la supervivència dels organismes.
Aquestes mutacions són molt importants per a l’evolució de l’espècie. El material genètic s’ha obtingut desde la primera cèl·lula.
Avui sabent que les formes més complexes han derivat dels components més simples.

1. Dades bàsiques

Títol: Romeu i Julieta
Director: Baz Luhrmann
Any d’estrena: 06/03/1997
Nacionalitat: EEUU
Durada: 115 minuts
Llengua en què l’heu vist: castellà
Actors i actrius:

Senyor Capulet: Patriarca de la família Capulet.
Senyora Capulet: Mare de Julieta.
Julieta: Filla dels Capulet, i protagonista de l’obra.
Tibalt: Cusin de Julieta i nebot de la Senyora Capulet.
Senyor Montagut: Patriarca de la família Montagut.
Senyora Montagut: Mare de Romeu.
Romeu: Fill dels Montagut, i protagonista de l’obra.
Benvolio: Cusin i amigo de Romeu.
Pedro, Sansó i Gregori: Servents de la casa dels Capulet.
Abraham i Baltasar: Servents de la casa dels Montagut.
Fra Llorenç: Fra franciscà, amigo de Romeu.
Paris: noble, parent del Príncep i pretenent de Julieta.

2. Sinopsi i argument:

Aquesta pel·lícula comença parlant de la dissort de Romeu per un amor no
correspost, també narra l’odi entre les dues famílies, els Montaguts i el Capulets. Els
amics de Romeu s’assabenten casualment d’una festa de disfresses en casa dels
Capulets, i obliguen a assistir a Romeu( ell no vol però finalment anà). Allí coneix a
Julieta i s’enamora locament sense saber a quina família pertany i tampoc sap el seu
nom. Aquella mateixa nit ambdós s’assabenten de d’identitat de l’altre, però de totes
maneres ningú renúncia al seu amor i finalment decideixen casar-se.
Romeu mana a dir a Julieta mitjançant la seva mestressa la data de l’enllaç i al dia
següent es produeix la boda de forma secreta. Desprès d’allò hi ha una disputa entre
el cusin de Julieta i un amic de Romeu, en el qual mor l’amic de Romeu. Aquest per
venjar al seu amic mata al cusin de Julieta, per la qual cosa en desterrat de la ciutat.
La nit que Romeu es exiliat va a casa de Julieta i consuma el matrimoni, doncs part
cap a Mantua on espera noticies del capellà per poder regressar. El pare de Julieta
fitxa la boda de la seva filla amb Paris en pocs dies sense el consentiment seu. Doncs
Julieta per a escapar de la traïció del seu marit, idea junt amb el capellà un pla en el
qual ella es veu un líquid que la deixa dormida com si estigués morta fins que Romeu
pugui trobar-se amb ella. El capellà envia una carta a Romeu per a que sàpiga el que
havia passat, però la carta no arriba al seu destí a temps, el noi compra un verí i va cap
a la tomba de Julieta quan s’assabenta de la seva mort. Una vegada allí es veu el verí i
quan Julieta es desperta el ve mort i no pot soportar el dolor i es suïcida amb una
pistola que portava Romeu.
Es una tragèdia escrita per William Shakespeare que descriu la relació sentimental de
dos joves enamorats que les seves morts aconsegueixen desfer la rivalitat entre les
seves respectives famílies. Es una de les posades en escena més populars d’aquest
escriptor.
Els seus protagonistes son considerats com els clàssics arquetipus de l’amor prohibit.
El guió esta basat en un conte italià de 1562 provinent de l’autoria d’Arthur Brooke,
que ha segut traduït a vers i titulat The Tragical History of Romeus and Juliet per
després ser adaptat a prosa. Shakespeare va crear i desenvolupar els seus propis
personatges secundaris con tal de estendre la historia original.
Romeo y Julieta ha segut adaptada en numerosas ocasions al teatre, cine, musicals i
òperes.Durant la Restauració anglesa, l’ interès fou agafat en la mateixa, sent revisada
per William Davenant. Resulta destacable la versió de David Garrick, del s. XVIII
que contenia varies escenes modificades i algunes remocions que va considerar com
"indecents", l’adaptació operística de Georg Benda que va ometre també varies
seqüències d’acció, a més de contar amb un final feliç, la representació realista de
Charlotte Cushman, l’obra de John Gielgud, el musical Amor sin barreras, així com
la pel·lícula homònima de 1936 i el títol cinematogràfic Romeu i Julieta.
Anem altra vegada a la pel·lícula, el final es tràgic i infeliç, ja que els dos
protagonistes moren però no es veu clar si les dues famílies han deixat de tenir els
problemes que tenien.

3. Personatges:
Protagonistes:
Romeu: Era alt, ros ,ulls blaus, prim, somniador, enamoradís, noble, filosòfic i molt
dramàtic. Esta disposat a tot per amor, com es morir per la seva amada.
Julieta: Pell blanca, ulls blaus, prima, rebel, liberal i també somniadora. Al principi
de la pel·lícula es veu com una persona submisa i obedient a les ordres dels
seus pares, des de que veu a Romeu en la festa no pot deixar de pensar en
ell, i el recorda i l’estranya en tot moment.

Antagonistes:
Fra Llorenç: es el que pilla als amants. Ell pensa que amb el matrimoni dels dos
joves podria haver i/o existir la pau entre les dues famílies. També va
ser el que va crear el tràgic pla de la mort fingida de Julieta, i està
sempre preparat per ajudar a Romeu i a Julieta amb el seu amor.
Della Scala: Príncep de Verona.
Mercuri i el Comte de Paris: son parents del príncep de Verona.
Patge de Paris( Fra Joan: es el missatger que va fracassar en la missió d’avisar a
Romeu sobre el pla que van tenir).
Apotecari: Vent el verí a Romeu.

Secundaris:
Montaguts: els pares de Romeu.
Benvolio: es el nebot dels Montaguts.
Abraham i Baltasar: Criats dels Montaguts.
Capulets: Pares de Julieta.
Tebald: es el nebot dels Capulets.
La mestressa de Julieta: es la nodrissa de Julieta, còmplice de Julieta, li dona molts
consells.
Pedro , Sansó i Gregori: Criats dels Capulets.




4. Temes Plantejats:

L’odi: l’enfrontament que mantenen les dues famílies.
L’amor: la passió que reflecteixen els amants, es pot veure que sis dies dura
l’enamorament, es casen, tenen la seva nit de bodes i succeeix la tragèdia.
Es el típic amor impossible per la rivalitat de les dues famílies.
La tragèdia: l’amor entre Romeu i Julieta es tràgic des de el principi al ser obligats a
trobar-se amagats i el destí vol que els amants permanezcan en pau i sempre
junts amb la seva tràgica mort.

5. Espai i temps:
Es situa en Verona - Florència- Itàlia.
Te lloc durant la major part del segle XX. Les dues famílies son d’elevada classe
social, els dos tenen diners.
Els espais interiors demostren l’estament en que es troba les famílies, quan fan les
festes dins la casa i fora al jardí i com anava la gent vestida. En el cas de Romeu no
es nota allò però en una escena els seus pares apareixen en una limusina i dona a
entendre que també son rics, a més les dues famílies no estan enfadats per ser rics o
no, sinó perquè sempre han seguts rivals.
Els espais exteriors apareix la platja( apareixen els enfrontaments entre els cosins de
les dues famílies).


6. Opinió
Nosaltres pensem que es una historia d’amor i una tragèdia molt trista com a resultat
de la prepotència i rivalitat de les dues famílies, quan en veritat l’amor deu ser algo
agradable que deu néixer, realitzar-se i consumir-se per a que no hagi acabat en una s
situació així tan desagradable com ho es aquesta.

BIOLOGIA

QUÍMICA